Sòc Cantautor.

Per mi, aquesta professio és el canal perfecte per donar veu a totes aquelles coses que formen part de la condició humana, on queda reflectida l’essència de les persones.

Alegries, tristors, felicitat, frustracions, esperances, culpes i les preguntes que ens fem dia rere dia.

Per això vaig començar a escriure les meves cançons. Per entendre’m. Ordenar-me.

Amb el temps he anat veient que, auqests temes, les seves melodies i lletres, fan de mirall a les persones que els escolten. A Tu.

Sempre he tingut molta por.

Al judici, a l’opinió dels altres, a prendre decisions…

He buscat tants cops l’aprovació, les respostes que volia sentir i altres formes d’alimentar el meu ego poruc, que molts cops he oblidat què volia realment.

Crec que un dels errors més importants en el món de la cultura avui en dia, és deshumanitzar a l’artista. Les persones que estem a l’escenari podem fallar, decidir malament, equivocar-nos, i tantes altres coses, perquè això som.

PERSONES.

Adonar-me d’això em porta a estar aquí.

Avui tanco una etapa de recerca, d’anàlisi i de coneixença, per tonar-la a començar. El final de «Mil Más» i «Historia de una canción» és això, final i principi. 

I et vull donar les gràcies a tu, que estàs aquí, llegint-me, just abans del concert o un cop acabat, per apostar per un nom desconegut, des de ahir, avui o demà.

Gràcies per creure en mi.

Amb amor.

Roger.